El paisatge a estat per mi una reflexió sobre allò que estant sempre present, moltes vegades es ignorat, a vegades menys tingut, però que un cop copsat, marca, defineix, explica els aspectes productius de la zona.

Quelcom pot dir, que la seva presencia es clarament invasora, res a dir, si tenim en compte que es troba en plena natura, també’ alhora adaptada, plantant-se en mig amb el seu imponent aspecte.

De sobte, sembla com si la natura trobes el seu camí de sortida, creant ritmes que de forma subtil anuncien la seva força, la seva capacitat de superació’ davant l’invasor.

No es la meva intenció donar a entendre que ho hauríem de desmuntar tot, ja fa molt temps que en desenvolupar la agricultura vàrem emprendre un camí que ens a portat fins aquí, potser establir un nou sentit de respecte en vers un mon , que tal com diu el Sr. Lovelock Ellis, es viu, i no morirà, si mes no, abans, destruirà allò’ que el perjudica.

He utilitzat la ambigüitat, com una forma de aprofundiment en el mon de les meves idees.

La contraposició d’elements que signifiquen la força manipuladora de la presencia humana en front la capacitat d’adaptació de la natura, el seu ressorgiment força vegades imperceptible ,ha estat la base de totes aquestes imatges.

JAUME TRIPIANA SABATÉ

Estudis cursats amb Manel Serra, Manolo Laguillo i Koldo Chamorro.

Les meves fotografies han estat adquirides per la Fundació Italiana per a la Fotografia de Turí i la Associació Fotogràfica de Braga.