21 de Març de 1999

Joan Amades, el prolífic folklorista català, al volum II del seu Costumari Català diu que "A Bàscara es feia una fira de tortells, molt popular per tot l'Alt Empordà. Hi anava molta gent a comprar el tortell que el dia de Rams ofereixen els padrins a llurs fillols".

Aquesta festa, si bé no és l'única que té com a motiu aquest pastís és, segurament una de les mes antigues de Catalunya.

El tortell constitueix un dels més caracteríastics pastissos del Països Catalans, i així ressegueix el calendari, pobles i festes: tortell de Nadal, de Reis, de Sant Antoni, del Ram, de Pasqua; el trobem ja documentat al s. XIV.

Amb la seva forma rotllana o anella (la sardana, el sol, el cicle circular del temps...), té una antiquíssima significació ritual d'origen pre-cristià. El poble, dons l´ha incorporat al fons simbòlic i gastronòmic de la seva cultura tradicional, del qual aquesta fira de Bàscara n'es un valuós i viu document.

Sabem que tan el "mercat dels tortells" com el "mercat dels pinyons", cinque y segon diumenge de Quaresma, varen passar per uns moments de gran desenvolupament durant la primeras meitat del segle XX, - potsee des de finals de XIX fins a 'esclat de la guerra del 1936-1939. Ambdós aplegaven gran cuantitats de venedors vinguts de les ruralies més o menys properes, sobretot del l'Alt i Baix Empordà i la comarca de Bannyoles.

El febrer de 1985, cridats per l'Ayuntament de Bàscara, un grup de diferents entitats sòcio-culturals i de comerciants de la vila es proposaren la recuperació del mercat dels tortells, deixant, de moment, la tornada del dels pinyons.

El rei alfons I el Cast dÁragó concedeix al bisbe Ramon de Girona la facultad de celebrar perpètuament mercat setmanal a Bàscara tots els dimecres. La concessió es fa amb la prohibició quew se'n celebri cap altre en el territori entre Besalú i Torroella de montgrí i entre Girona i Peralada.

Arxiu Diocesà de Girona, Fons de la Mitra, Calaix 8, num. 70, 1187. Sant Celoni.