|
La lluita per la terra Hi ha desenes de milers de famílies brasileres que viuen en campament a la vora de les carreteres en diferents punts del país. Són famílies sense terra que, de mica en mica, es van unint i formant veritables ciutats, a vegades amb una població superior a deu mil habitants. Les condicions de la vida son rudimentàries, falta de tot: aigua, alimentació, instal·lacions sanitàries, escoles per a nens, assistència mèdica, etc. A més a més, aquestes persones viuen insegures, subjectes a les provocacions i violències dels pistolers i altres forces de repressió organitzades pels latifundistes, que tenen por de l'ocupació de les seves propietats improductives. La situació en aquestes "ciutats" es de fet, pitjor que la dels camps de refugiats a l'Àfrica, perquè els sense terra no compten amb la protecció d'autoritats, no reben assistència institucional ni cap organització humanitària ni l'Organització de les Nacions Unides els ofereix ajuda. En tot cas, els desheretats de la terra alimenten l'esperança de dies millors. I una cosa és certa: ja no volen fugir cap a les ciutats, que no poden absorbir-los, donar-los treball i condicions dignes de vida. Prefereixen, resguardant-se de les amenaces de la delinqüència i la prostitució del grans centres urbans, romandre acampats a les voreres de les carreteres i esperar l'oportunitat d'ocupar la terra somniada, fins i tot corrent el risc de perdre la vida en l'intent. Els seus projectes són idèntics: llaurar un tros de terra finalment seva, construir una casa per a la família, assegurar el seu manteniment i, a través de les cooperatives que organitzin, comercialitzar els excedents de la producció agrícola, garantint la manutenció de l'escola per als fills. Aquest és, en síntesi, el somni comú dels sense terra. Sebastiâo Salgado Paraná, 1996 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
